Avui volem parlar d’experiències més personals i reflexionar sobre com estem vivint aquest dies tan incerts. Ens agrada veure les coses des de nous punts de vista i donar veu a tothom. Per això, hem proposat a la Clara Agulló (estudiant universitària en pràctiques de Publicitat de 3r curs a Blanquerna) que ens expliqui la seva experiència amb ulls de Millennial (o Pandemial)…

COM ÉS SER BECÀRIA DURANT UNA PANDÈMIA?

Te’n recordes de l’experiència que vas tenir amb les teves primeres pràctiques dins el món laboral? Bé doncs, per molt que m’hi esforci, jo no les oblidaré mai! Per cert, sóc la Clara i m’agradaria compartir amb vosaltres com és això de ser una ‘becària pandemial’.

Des del moment en que vam haver d’escollir les opcions de les pràctiques, el que més em va cridar era el departament de comptes, aquell que suposadament no destaca per tenir un alt grau de creativitat, o això és el que jo creia. Però, recentment, m’he adonat que qualsevol persona involucrada en el procés de creació i/o curació de continguts (tot i que el seu perfil no sigui purament creatiu) ha d’aplicar la creativitat. I he comprovat que aquesta es pot entrenar i que serveix en tots els àmbits, especialment en moments d’incertesa com el que vivim actualment.

Vaig començar la meva estada a TEMAS 15 dies abans del confinament i vaig poder experimentar de primera mà com respira i funciona una agència. Malgrat això, l’arribada de la pandèmia va trastocar la meva situació i m’ha fet replantejar aquesta idea. Ara puc dir que sóc una becària pandemial.

Inicialment, les meves expectatives davant les “telepràctiques” no eren gaire optimistes… Però, fins que no proves i coneixes en primera persona el que són, és impossible fer-te’n una idea i, fins i tot, arribar a adaptar-te totalment i que t’agradin.

Trobo a faltar l’aprenentatge que feia de manera presencial, perquè difereix molt de l’actual ja que podia explorar el sector de primera mà, familiaritzar-me i absorbir el vibe que desprèn una agència de publicitat. La part positiva, ha estat tenir l’oportunitat de treballar en remot des de casa i descobrir eines i maneres de ser igualment productius. Crec que aquest aspecte em serà molt útil a llarg termini… Estic convençuda que això farà repensar a moltes empreses les prioritats i necessitats, seves i de les persones que hi treballen. Podré dir que ja tinc experiència quan aquest mètode es consolidi i les empreses normalitzin el treball a distància.

En conclusió, quan van oferir continuar amb les pràctiques de forma online, no esperava que fos una experiència tan enriquidora.

ALGUNS CONSELLS…

Finament, vull compartir alguns tips que al llarg d’aquests dies m’han ajudat en aquest procés d’adaptació al teletreball:

• Trobar el teu espai personal de treball i si no el tens, crear-lo.

• Esforçar-se per construir un ambient còmode amb la família o companys de pis.

• Evitar les distraccions externes amb música instrumental.

• Fer pauses com les faries al treball presencial.

• Si pot ser, diferenciar el material d’ús entre les estones d’oci i les de treball.

Com la Clara, la resta de l’equip també hem hagut d’adaptar-nos a la situació i junts hem descobert noves maneres de comunicar-nos, de relacionar-nos i de treballar també, és clar…

Durant aquest dos mesos hem canviat els nostres companys de taula per fills/es, pares i mares o amics. La nostra oficina s’ha dispersat per tot el territori i tenim “seus” amb vistes al mar, la muntanya o el barri gòtic. El cafè de mig matí a l’office l’hem reconvertit a un vermut virtual els divendres (on fins i tot hem convidat a antics companys i col·laboradors) i hem fet reunions amb sabatilles d’estar per casa (si, ho confessem).

En definitiva, diuen que de tot se n’aprèn i per a nosaltres és bàsic seguir aprenent de les situacions, de les tendències i dels més joves. Gràcies Clara per compartir-ho amb nosaltres!